 Gracies a una sòlida tècnica musical, Color Humano ha construït el seu propi estil: els nerviosos riffs de guitarra acompanyats per una desencadenada harmònica son ja un referent, els acompanya també un diabòlic trio rítmic de percussió, bateria y baix. Però deixaríem de banda la veritable força del grup si no parléssim de les lletres sinceres i humanistes, i de la veu amb ànima del seu autor, el compositor i creador de la banda, Jose el Kapel.
Color Humano, és l'eco d'alguns dels mals de la nostra època: la incomprensió, les injustícies, l'individualisme, la sida... Allà on molts grups es limiten a fer cançons denúncia, l'energia d'aquests músics ens sacseja i ens interroga. Jose, dalt l'escenari, és pura energia , busca la mirada del públic, el contacte directe conquistant-lo alhora que empenyent-lo a la vida, que va massa de pressa i sembla complicada. La vida és simple i curta:"¡Cómete la vida, cómetela!". Color Humano no ho dubta, ho reclama i la seva trajectòria ens ho demostra.
El grup va veure la llum en una casa ocupada de París - La Moskowa-, l'any 1994. Allà van gravar el seu primer disc Moskowa Libre, editat el 1996 per Tralla Records. El 1995 van fer la seva primera gira per Catalunya i al cap de poc es van instal·lar a Barcelona. Més endavant, uns altres dos discos igualment provocadors i en ebullició van completar el seu repertori (Hambre de Vida, Tralla Records 1997 i Burundanga, Edel 1999. L'any 2001 el grup va emprendre una gira per Chiapas on van compartir música i paraules en aquest focus revolucionari d'una cultura tan increïblement abundant, va ser una experiència absolutament enriquidora.
El 2003, Jose va posar fi a la banda per a seguir amb el seu projecte personal El Kapel i la resta dels membres es van dedicar a altres projectes musicals com Black Baudelaire, 08001 i Nour.
Al cap de 5 anys de separació, Color Humano es va reunir el 30 de desembre del 2008 a la sala Apolo de Barcelona per a un concert solidari, i allà va passar el que era inevitable: aquesta retrobada va ser l'inici d'una nova etapa, el despertar d'una història que es va quedar adormida massa temps. Després d'una gira per l'estat espanyol i per França durant el 2009, varen decidir gravar el seu quart disc, Madibá (Kasba Music 2010), que ha sortit a la venda el setembre del 2010.
Color Humano s'ha reunit de nou amb més ganes i il·lusió que mai!
“Madibá” significa aigua, l’aigua que cau del cel, l’aigua del mar que s’ha de creuar per viure, l’aigua que, a la fi, ens dóna la vida… “Madibá” és també el títol del quart treball de Color Humano, i primer del segle XXI.
“El agua no tiene fronteras, no tiene patria ni banderas
Es como el aire y como el sol, no tiene dueño”
Van aparèixer per primer cop a Barcelona l’any 1995, venien de París, tenien alguns concerts per aquí i portaven una maqueta sota el braç, “Moskowa libre”, que va veure la llum poc després de la mà de Tralla Records, primer en format “cassete” i molt aviat en format CD. No era una gran producció però hi havia quelcom en aquells temes que t’enganxava, aquella senzillesa, tant musical com literària, aquella profunda humanitat, et lligava. Els concerts eren la continuació del treball d’estudi, actuacions vives, impredictibles, energia desbordada i paraules directes, la suavitat de l’estudi es convertia en explosió energètica dalt l’escenari. Van girar per tot l’Estat i més enllà, però després de tres discos (“Moskowa libre” i “Hambre de vida” per Tralla Records i “Burundanga” per Edel Music) i centenars de concerts,el grup es va separar al cap de deu anys.
“Esperanza, que sería sin ti… Sin ti que sería de mí”
Ara, l’any 2010, després d’una reunificació solidària al desembre de 2008, i amb alguns concerts al marge del circuit professional durant el 2009, tornen amb un nou disc sota el braç i forces renovades.
“Dicen que allí nadie falta de nada, dicen que el norte es tierra de fortuna
Que se respetan los derechos humanos, que se vive dignamente”
El disc inclou 12 cançons, totes inèdites fins ara, de ritmes variats i molt en la onda dels discos iniciàtics de la banda, basses africanes, ambients llatins, rock i cors femenins vitalistes i àmpliament energètics per envoltar els textos de Jose Capel, emotius, esperançadors, humanistes i carregats de força.
“Necesitamos conocernos ya Mama Justicia
Y sentir que nos miras y nos tratas a todos por igual”
Tots els temes han estat enregistrats a Kasba Studio i coproduïts per Stéphane Carteaux i Color Humano, reprenent així una relació iniciada en el mateix moment de crear-ne la banda, quan l’“Stef” era baixista del grup. També s’ha reprès la relació professional en l’aspecte visual, doncs tots els dissenys, aquesta increïble història de Suleyman (veure www.elviajedesuleyman.blogspot.com) han estat realitzats per “Lusmore Dauda”, qui ja va realitzar les gràfiques dels dos darrers discos.
“Madibá” significa aigua, l’aigua que cau del cel, l’aigua del mar que s’ha de creuar per viure, l’aigua que, a la fi, ens dóna la vida… “Madibá” és també el títol del quart treball de Color Humano, i primer del segle XXI.
“El agua no tiene fronteras, no tiene patria ni banderas
Es como el aire y como el sol, no tiene dueño”
Van aparèixer per primer cop a Barcelona l’any 1995, venien de París, tenien alguns concerts per aquí i portaven una maqueta sota el braç, “Moskowa libre”, que va veure la llum poc després de la mà de Tralla Records, primer en format “cassete” i molt aviat en format CD. No era una gran producció però hi havia quelcom en aquells temes que t’enganxava, aquella senzillesa, tant musical com literària, aquella profunda humanitat, et lligava. Els concerts eren la continuació del treball d’estudi, actuacions vives, impredictibles, energia desbordada i paraules directes, la suavitat de l’estudi es convertia en explosió energètica dalt l’escenari. Van girar per tot l’Estat i més enllà, però després de tres discos (“Moskowa libre” i “Hambre de vida” per Tralla Records i “Burundanga” per Edel Music) i centenars de concerts,el grup es va separar al cap de deu anys.
“Esperanza, que sería sin ti… Sin ti que sería de mí”
Ara, l’any 2010, després d’una reunificació solidària al desembre de 2008, i amb alguns concerts al marge del circuit professional durant el 2009, tornen amb un nou disc sota el braç i forces renovades.
“Dicen que allí nadie falta de nada, dicen que el norte es tierra de fortuna
Que se respetan los derechos humanos, que se vive dignamente”
El disc inclou 12 cançons, totes inèdites fins ara, de ritmes variats i molt en la onda dels discos iniciàtics de la banda, basses africanes, ambients llatins, rock i cors femenins vitalistes i àmpliament energètics per envoltar els textos de Jose Capel, emotius, esperançadors, humanistes i carregats de força.
“Necesitamos conocernos ya Mama Justicia
Y sentir que nos miras y nos tratas a todos por igual”
Tots els temes han estat enregistrats a Kasba Studio i coproduïts per Stéphane Carteaux i Color Humano, reprenent així una relació iniciada en el mateix moment de crear-ne la banda, quan l’“Stef” era baixista del grup. També s’ha reprès la relació professional en l’aspecte visual, doncs tots els dissenys, aquesta increïble història de Suleyman (veure www.elviajedesuleyman.blogspot.com) han estat realitzats per “Lusmore Dauda”, qui ja va realitzar les gràfiques dels dos darrers discos.
DISCOGRAFIA:
Moskowa Libre (1996 Tralla Records)
Hambre de Vida (1997 Tralla Records)
Burundanga (1999 Edel)
Madibá (2010 Kasba Music)
|
