 El nou treball de La Familia Rústika porta per títol “Sin Rumba Fija”, perquè des d’aquest port estilístic naveguen en una barqueta d’armoníes i lletres, per mars de salsa, de bossa, de tango o de funk, fins arribar a les orelles de qui ho escolti i provocar el que realment volen les seves cançons: fer sentir i ballar.
Creats en el 2002 i amb dos discos autoproduits i un EP ("Ya llegó…!" -2005, “Ya se fue…” -2006, y “Ep!” -2007), aquest primer disc oficial és sense cap dubte un disc banyat en la Mediterrània, amb unos textes madurs que donen nom a l’estil adoptat per la banda: Rumba Adúltera, en un joc de paraules entre, per una banda, la seva tendència d’estar íntimament units a aquest ritme, però anar de llit en lllit amb d’altres i, per l’altra, el pes d’uns textes que fugen del tópic per profunditzar en vivències i sentiments potser molt comuns, però plasmats de forma única per l’estil nocturn i arrabaler de Dani Txarnego, el seu compositor.
Als 14 temes del disc han deixat la seva petjada alguns amics de la banda: Wagner Pâ, de Brazuca Matraca (en “Tu ranita encantada”), l’acordió i la veu de Joan Garriga, de La Troba Kung Fú (“Porteño de Barcelona”), el “cante” i el “toque” de Kike Jaleito, de Jaleo Real (“Si me lo pidieras”lt;/em>), les personals veus de Josele Sangüesa i Carlos “Payo Yeyé”, de Caníbala i El Tío Carlos, respectivament (en “Memorias”), les veus femenines de Mamen Cases, de Tenguerengue (“El Ego Azul”), i de Rita el Jebari (“Madrugada”), el tres cubà d’Orbe Ortiz, de Radio Malanga i Dusminguet (“Haciendo Glüh”), la percusionista Flor Inza, de La Troba Kung Fú (“Madrugada” y “Tu ranita encantada”), així com el trombó d’Albert Costa i el saxo de Victor Bauzá (Always Drinking Marxing Band), l’esmolada trompeta de Marçal Muñoz (Arangu) i les palmes i jaleos impagables de Vicente i Fabio.
|
