Xapomelön és el tercer disc de La Pegatina. I arriba en el millor moment possible pels de Montcada i Reixac, amb un alt reconeixement del públic català, espanyol i europeu. Amb més de 450 concerts realitzats entre els quals destaquen els de grans festivals de l'estat espanyol, de França (Le Bout du Monde, Les Feux de l'Été) o Canadà (Festival de l'Été Québec). Una responsabilitat que el grup ha sabut afrontar amb la frescor, la simplicitat i l'honestedat de sempre, i gaudint com el primer dia de cada moment.

Tot i ser fills –o potser gràcies a ser fills- de la generació 2.0., amb 60.000 amics al Facebook, presència en una dotzena de xarxes socials i un milió de visites al seu canal de Youtube, La Pegatina és avui en dia un grup consolidat. I no se'n preveuen límits. La nadala de TV3 ("Aquí és Nadal i estic content") i els premis Enderrock al millor artista pop/rock català i al millor web, en són els exemples més recents.

I ara és el torn de Xapomelön, un àlbum que els ha de portar molt més lluny encara. El nom del disc fa referència a una ciutat virtual o imaginària on s'hi parla català, castellà, francès, èuscar i gallec i que està formada per les dues avingudes que ja han conquerit: Al Carrer! (2007) i Via Mandarina (2009). Xapomelön ha estat cuinat i meditat entre juliol de 2010 i febrer de 2011, sense la pressió d'haver de treure un nou disc sinó tot el contrari: amb les ganes d'ensenyar a tothom que la inspiració i la creació del grup són inesgotables.

L'àlbum es compon de 21 cançons que barregen la rumba urbana de LA PEGATINA amb merengue, ranxera, cúmbia, ska i música disco. Si al segon disc incorporaven acordió i trompeta al seu so, ara és el torn de la bateria, que és l'instrument que ha donat versatilitat estilística a la música pegatinera.

Pel que fa al contingut de les lletres, per primera vegada s'apropen a les temàtiques del món de l'artista. En són un exemple "Muérdeme", "Jai eta dantza" o "Molta merda i massa teatre". "Janoneva" és una cançó que tracta de l'autocensura i "El cáliz de fuego" fa referència a l'arribada de la inspiració. També hi ha cançons erotico-festives com "Chocholoco" o "Foxy & Billy". D'altres més encaminades cap a l'amistat ("Ajo y agua" i "Imagina"), cap a la no consecució de la voluntat ("Busco") i cap a la declaració d'un amor ("Si de nit"). També hi trobem històries costumistes de l'univers Xapomelön com "La Voisine" o "Mari Carmen".

Si en altres discos havien col·laborat amb Manu Chao, Che Sudaka, D'Callaos o El Puchero del Hortelano, a Xapomelön hi han participat Joan Garriga, Amparo Sánchez, Eloi Gómez (in*digna) i les Sey Sisters.

En definitiva, és el tercer disc d'un grup que es consolida, que creix i que es fa gran de forma exponencial i aplegant adeptes a milers. Un grup que treballa molt dur per acomplir les expectatives d'un públic i d'una crítica cada vegada més atents als seus passos.

El disc, produït integrament per La Pegatina, ha estat gravat entre MusicLan (Avinyonet de Puigventós) i La Atlántida (Barcelona), mesclat a MusicLan i masteritzat a Mastering Mansion (Madrid). L'edita Kasba Music a set països (Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Japó i l'Estat espanyol).