|
Naraina nació en el 2004 en Tàrrega, con músicos provenientes de la rumba catalana y el rock. Después de gravar la última maqueta ‘Patas arriba’ en el 2007 llegaron a la semifinal del concurso Sona9 y en el 2008 editaron su primer disco ‘Nano!’, con un sonido fiel al directo que combina la rumba y el rock.
Ahora presentan “Nina” (Kasba Music, 2010) producido por Tomás Arroyos (Mano Negra, Color Humano, Dusminguet, Fufü-Ai) y gravado entre Barcelona y la Figuerosa, Tàrrega. Naraina se ha tomado el tiempo necesario para trabajar en estudio, “Nina” da un paso hacia delante y adquiere un sonido más definido que toma elementos de la rumba y el pop. Con la rumba como trasfondo, combinan temas festivos y bailables con otros que incluyen melodías pop y unas letras más personales de Karlitos Miñarro, cantante y compositor. Nina es un disco que se deja escuchar y se deja bailar – porque la música festiva también se trabaja seriamente-.
“Nina” es el resultado de la producción cuidadosa y a fuego lento de Tomás Arroyos quien ha sabido conectar Naraina, una banda de comarca, con la urbe, mediante un disco que es urbano desde la perspectiva un poco escéptica de quienes van y vienen con naturalidad de la comarca de Urgell a la city, tan pretenciosa y estimulante.
Naraina se involucra con la ciudad en ‘Misteri Urbà’, tema que abre el disco y donde El Nota y Karlitos rapean al ritmo de la noche, discotequero y bailable, en que Tàrrega, Sants y Korneyà se añaden como amigos. ‘Les noies del Passeig de Gràcia’ es el tema más desgarrado del disco, de acuerdo con el gusto de Naraina por la rumba más calorra, y tiene tirada hacia el rockabilly, con un texto de calle y casero a la vez. ‘Carmen’, con los arreglos de Josué García (Muchachito Bombo Infierno), busca un sonido de orquesta de fiesta mayor que quiere evocar a la Orquestra Platería o a Gato Pérez. Yacine Belhacene (Yacine & The Oriental Groove) colabora en ‘El joc de parar la galta’, uno de los temas más personales del disco, mientras DJ Merey (Pirat’s Sound Sistema) pone las bases. Karlitos Miñarro hace tiempo que toca ‘Ne me quitte pas’ de Jacques Brel, en el espectáculo ‘La Gran Concha’, cabaret absolutamente incorrecto y de glamour rabalero, así, su versión catalana ‘No em deixis’, ha pasado a formar parte del repertorio de Naraina de una manera natural siendo así una de las perlas o rarezas del disco junto con ‘El cant dels ocells’, canción con la que Naraina juega dándole un aire flamenco y remitiendo a los primeros grupos de flamenco rock o la onda laietana. Destacable también la voz de Belén Alonso (Fam de Funk, Pixie&Dixie) que da un toque de soul y aterciopelado a varios temas del disco.
Estos ‘currantes del directo’ presentaran su disco en una pequeña gira de presentación.
 Naraina va néixer el 2004 a Tàrrega, amb músics provinents de la rumba catalana i el rock. Després d'enregistrar la maqueta 'Patas arriba' el 2007 van arribar a la semifinal del concurs Sona9 i el 2008 van editar el seu primer disc 'Nano!', amb un so fidel al directe que combina la rumba i el rock.
Ara presenten "Nina" (Kasba Music, 2010) produït per Tomás Arroyos (Mano Negra, Color Humano, Dusminguet, Fufü-Ai) i enregistrat entre Barcelona i la Figuerosa, Tàrrega. Naraina s'ha pres el temps necessari per treballar a l'estudi, "Nina" fa un pas endavant i adquireix un so més definit que pren elements de la rumba i el pop. Amb la rumba com a rerefons, combinen temes festius i ballables amb d'altres que inclouen melodies pop i unes lletres més personals d'en Karlitos Miñarro, cantant i compositor. Nina és un disc que es deixa escoltar i es deixa ballar -perquè la música festiva també es treballa seriosament-.
"Nina" és el resultat de la producció acurada i a foc lent de Tomás Arroyos qui ha sabut connectar Naraina, una banda de comarques, amb l'urbs mitjançant un disc que és urbà des de la perspectiva un pèl escèptica dels que van i vénen amb naturalitat de l'Urgell a la city, tan pretensiosa i estimulant.
Naraina s'involucra amb la ciutat a 'Misteri Urbà', tema que obre el disc i on El Nota i en Karlitos rapegen al ritme de la nit, discotequer i ballable, en què Tàrrega, Sants i Korneyà s'afegeixen com a amics. 'Les noies del Passeig de Gràcia' és el tema més estripat del disc, d'acord amb el gust dels Naraina per la rumba més calorra, i té tirada cap al rockabilly, amb un text de carrer i casolà alhora. 'Carmen', amb els arranjaments de Josué García (Muchachito Bombo Infierno), busca un so d'orquestra de festa major que vol evocar l'Orquestra Plateria o Gato Pérez. Yacine Belhacene (Yacine & The Oriental Groove) col·labora a 'El joc de parar la galta', un dels temes més personals del disc, mentre Dj Merey (Pirat's Sound Sistema) hi posa les bases. Karlitos Miñarro, fa temps que toca 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel, en l'espectacle 'La Gran Concha', cabaret absolutament incorrecte i de glamour ravaler, així la seva versió catalana, 'No em deixis', ha passat a formar part del repertori de Naraina d'una manera natural i és una de les perles o rareses del disc junt amb 'El cant dels ocells', cançó amb la qual Naraina juga donant-li un aire flamenc, i remetent als primers grups de flamenc rock o l'ona laietana. Destacable també la veu de Belén Alonso (Fam de Funk, Pixie&Dixie) que dóna un toc de soul i vellut a diversos temes del disc.
Aquests 'pencaires del directe', presentaran el seu disc en una petita gira de presentació.
|
