S Curro va començar en la música ja fa uns quants anys, amb un projecte de música electrònica. Després va formar part del grup de fusió-core (rap-reggae-metal) Falso Dogma amb el que es va curtir als escenaris de mitja península. En 2004 va publicar la seva primera maqueta de rap, aconseguint fer-se un forat en el panorama underground a nivell estatal. Van seguir més maquetes, col·laboracions amb d’altres artistes i alguns recopilatoris que li van fer adquirir un prestigi per el qual va ser convidat a participar dos anys consecutius al Festival Hipnotik de Barcelona.

Posteriorment publica el disc "Bipolar" amb el que aconsegueix situar-se entre els millors discos del 2007 a varies revistes, i reb el reconeixement dels mitjans (Viajar TV, Mondo Sonoro, Hipflow, Hip Hop Nation, Area Hip Hop, Dust&Bones, Tmeo, Staf Magazine,...) i d’altres artistes (Fermin Muguruza, Hermano L, Fernando Arrabal, ...). Passa un any i S Curro ens ofereix "Litio", convertint-se en el primer mc estatal que publica un disc de remezcles que perverteixen el rap amb d’altres ritmes com el minimal, hard techno, electro, dubstep o drum'n'bass. I de nou, repercusió a la premsa (Vice, Rockdelux, Metrópolis de La 2, ...).

Al mateix temps, entra a formar part del veterà grup de rapmetal sevillà Narco, embarcant-se amb ells en una gira de reunió que els porta per els principals festivals de l’Estat espanyol  (Viñarock, Extremusika, Aupa Lumbreiras, Derrame Rock, etc). La seva activitat amb Narco el manté ocupat gran part del 2008, el que no impideix que al desembre tregui a la llum el disc i grup de rap electrónic Bei-Ping Mafia amb el que durant el 2009 ha aconseguit premis com el Festimad Taste o el Lagarto de Jaén, i més aparicions als mitjans (Hip Hop Nation, Mondo Sonoro, ...).  Últimament a més a més, i sota el pseudónim de Skeletor Selektor, sol frecuentar la cabina dels clubs, festes i raves clandestines, normalment acompanyat per el seu germà siamés Word Game Wilson (Papa Wilson),  junt amb el que forma el dúet electrónic Psychobitches.

Un prolífic i polifacètic Mc que no té cap por per mesclar i trencar les normes estilístiques, amb una original manera de rapejar i  temàtiques que van més enllà dels estereotips del rap habituals (no s’empenya en donar sermons, adoctrinar-nos o convence’ns de res, perque sap i asumeix que la seva  postura és un exemple a evitar). Parla amb la veu de la part incorrecta de les nostres consciències, i  per aixó acaba guanyant-se la nostre complicitat. A tot aixó ho acompanya una actitut de crooner decadent  més propia de un punk rocker de la vella escola que la d’un raper amant del basket.