Durant una temporada han contribuït a la idea de reunir músics d'arreu del món per Internet: russos, nord-americans, brasilenys, europeus... Tot el que orbita al voltant de la Barcelona jove, la capital del mestissatge i del multiculturalisme, internacional i vibrant de sons, on les cultures i les llengües es troben i es mesclen, es plasma en aquest primer treball de Xøc - que té el mateix nom "Xøc"- on hi ha cançons en anglès però també en castellà, català i italià.

Xøc és una banda elèctrica i electrònica que està formada per Franz "Moroboshi" Ardito (guitarra i veu), Bunstah (als teclats) i Captain Mario (a la bateria). És una exploració lliure de la música actual, un viatge obert i imprevisible que trenca vells patrons. Un so electrònic travessat per la ironia, la rebel·lió, la provocació, que fan de Xøc els únics representants d'allò que podria anomenar-se electromestissatge.

L'experiència de Franz amb Che Sudaka com a tècnic de so, ha suggerit a Xøc la idea de cultivar també la versió acústica de les seves conçons electròniques, fet que també els permet tocar en qualsevol situació.
Aquest disc ha reunit a molts amics com MC Spex, l'ex cantant d'Asian Dub Foundation, que participa a la cançó "Blastah" o Kachafaz, un dels cantants de Che Sudaka, que col·labora a "It'z Weerd". També han comptat amb el recolzament de Peter Walsh, productor de Simple Minds i Peter Gabriel entre d'altres, que, a través d'Internet i de forma una mica clandestina, ha fet de gurú a la banda amb valuosos consells i orientació: "I like the direction very much.. Beats, synth bass, mad distorted guitars.... Great!".

El primer disc de Xøc publicat per Kasba Music de Barcelona, es dedica a Internet, el major invent llibertari de la humanitat. Les lletres són el resultat de la mirada atordida de la banda, que, sense hipocresia moral, veu contradiccions socials i humanes en un món que darrera una façana suau i tranquilitzadora oculta quelcom de monstruós i anormal. Xøc uneix allò demoníac del rock and roll al ritme sense adorns de l'electrònica que representa l'avui implacable: màquines, progrés, tecnologia i xarxa.

Xøc d'anormal només té el volum d'allò que toquen.