Rat-zinger “Mi vida sin mi”
- Fa deu dies Rat-zinger va publicar “Alegoria del mal”
- El treball inclou 5 nous temes a l’EP digital i afegeix 8 temes no editats mai en vinil en la seva versió física
- Avui s’estrena el seu nou vídeo clip “Mi vida sin mi”
Ha mort un papa, n’han mort dos, n’han mort tres… i els que moriran! Ara resulta que el darrer era bo, i el que ve millor. Una merda! En aquestes èpoques depravades, prèvies a l’apocalipsi, on la dreta més reaccionària aconsegueix que el seu discurs cali, davant d’una societat anul·lada i només preocupada pels m’agrada a les xarxes, injectant merda a mansalva, inoculant por, massacrant terres i civils on la vida no val un gram de cobalt ni gas i menys la veritat, seguretat i salvapàtries de portal, i alimentant més si és possible a fons d’inversió i hòldings armamentístics, fastigosos sionistes! Davant d’una esquerra que ja no encerta, perduda, venuda, sense rumb i sense vergonya, en un estat d’ànim general desesperat, egoista, cruel, que ha perdut tota capacitat de solidaritat i anàlisi i no va més enllà del titular, on la informació no existeix i prevalen el mer entreteniment, la manipulació, la mentida i l’insult més groller.
D’aquesta manera estem i jutgem, criminalitzant i aixafant els més febles i les persones migrants, perquè no quedi ni un indici de rebel·lia contra els que realment ens piquen, enganyen i aletarguen. Així ens va, i igual que permetem i justifiquem totes aquestes atrocitats, empassem que aquest papa o l’altre és bo, oblidant que no hi ha papa ni església bona i que són tot maniobres de distracció perquè no sortim a calar foc als carrers com més aviat millor, a fer el mal als que realment ens oprimeixen mentre ens assenyalen a quin puto núvol blanc o pantalla mirar.
Poca cosa ens queda per despertar per fi aquest somni que és real i també borbó; poc més que actitud i lletres com les de Rat-Zinger que assalta els cels, quins cels, carall?, les voreres, com sempre a peu de carrer, amb el seu nou atac de crua i descarnada realitat. Cinc noves trallades com ‘Todos los malditos policías’ amb la col·laboració de Wattie de Lions Law per ressuscitar l’esperit d’One Way System i dels més metal·lers Exploited amb punk-rock guitarrer in-your-face; la metalhead i també cap-motor imparable ‘Mi vida sin mí’; el punk-rock rabiós amb puntejos a-crema-roba de ‘Calibre 12’ amb la participació de Tupa ex vocalista dels punks Acidez des de DF; una mirada des del més fosc del cor al gran Johnny Cash i als rotunds NIN amb ‘Sólo soy dolor’; i ‘El tiempo nos dará la razón’ que és hard-rock de carrer i navalger de l’escola dels irrepetibles Quemando Ruedas.
Iker Barandiaran.